OBSERVATORI LÍMIT
Projecte per una obsservació col.lectiva sobre el límit
La col.locació
d'aquest observatori sobre la línea del confí entre Itàlia
i Eslovenia, forneix una ocasió per realitzar una reflexió
sobre el concepte de límit.
En aquesta frontera s'ha trencat la concepcció unitària
del món en dos emisferis diferents i contraposats (des de quan
s'ha verificat l'escisió de l'Imperi Romà): L'Orient i
l'Occident d'una mateixa dimensió sigui de l'espai que social.
En anys encara recents, aquesta mateixa frontera feia part d'una llarga
Cortina de Ferro, sostinguda per un duel dialèctic -admeten sigui
possible parlar en aquests termes per definir la relació fredament
bèl.lica i agressiva caracteristica del conflicte entre dos Màxims
Sistemes: Capitalisme i Comunisme.
Encara avui, desprès de la caiguda del Mur, és una frontera
allò que impedeix a la neixent Europa de poder assolir una plena
identitat. El seu desig d'unitat s'exprimeix únicament allargant
a orient el propi límit, és a dir, la pressumpció
de qui trobant-se sol es proclama "vencedor". Senza cap tipus
de contrapunt, l'unic Màxim Sistema que ha quedat troba, sobre
les recents runes de l'Orient, un espai massa disponible per reforçar
la fe en si mateix.
Aquesta anàl.lisi és útil a la reflexió
sobre el concepte de límit, que es vol realitzar amb el projecte,
entenet-lo no només com a quelcom de físic sino que també
com a dimensió mental.
Una dimensió tant arrelada en la nostra formació individual
de constituir una veritable herència cultural. Tant és
aixi que ens obliga a trobar el nostre equilibri en la fragilitat d'una
oposició constant entre Màxims Sistemes: Moral, sexual,
ètnic, cultural, religiós, territorial, etc.
L'ésser complert es pot trobar un cop superat aquest límit,
allà on la nostra existència seria capaç de comprendre
la contraposició dels opostos en una dimensió única.
La realització d'aquest observatori intenta posar en evidència
la unitat paradoxal que existeix en la contraposició dels Màxims
Sitemes, responsable de la tensió que sostè el límit,
ja sigui politic ja sigui mental. Paradoxal perque si bé els
Màxims Sistemes es troben units quan construeixen un límit
entre ells, al mateix temps s'anul.len l'un amb l'altre quan aquest
comença a configurar-se.
Observatori Límit es proposa el transvasament d'un costat cap
a l'altre del confí, per mitjà de l'activació d'una
estructura coral que comporti el trencament d'aquella tensió
única en tantes petites tensions, en direcció perpendicular
a aquella única i alternades entre elles. S'utilitzaran cadires,
disposades l'una al costat de l'altra en sentit alternat en vers una
part i l'altre del confí-límit.
Visivament aquesta estructura si bé es sobreposa al concepte
de barrera inherent al mateix límit - ella mateixa es presenta
com una barrera-, favoreix l'intercanvi per mitjà d'un gest col.lectiu
dut a terme per part d'un grup de persones, procedents d'una part i
de l'altra del confí, que seuen plegades a observar la pròpia
part oposada.
El resultat és una línia que troba la seva força
en l'expressió col.lectiva del desig de superació. En
un alternar-se dels esguards (els eslovens miren cap a Itàlia
i vice versa els italians cap a Eslovenia) es sostè implíicitament
la decostrucció del límit tot creant aquella muiltiplicitat
de tensions cercada amb l'Observatori Límit.
Respecte a la continuitat de treball que he portat endavant en relació
al tema dels Observatoris: Osservatorio (1991), Osservatorio Fiume (1994)
i Observatori Interior (1997), aquest projecte proposa una ruptura en
el sentit que la estratègia de l'observatori, és a dir
la no-acció aparent, la estaticitat venen donades. El gest individual,
solipsistic, complert fins aqui per part de l'artista esdevé
ara una estratègia col.lectiva en la que cada individu és
responsable del gest reflexiu de l'observació i no pas el destinatari
de les reflexions portades a terme per l'artista.
anton roca
abril 200
